Toulouse, capital d’Occitània, és una ciutat de colors, amb les seves façanes de maó rosa, la seva flor emblemàtica, la violeta, i el blau pastel.
El glasto o pastel (Isatis Tinctoria) és una planta de flor groga, utilitzada des de l’antiguitat per les seves propietats medicinals i per produir un tiny blau…Pot semblar paradoxal que a la “ciutat rosa” hagi estat un pigment de color blau el que hagi forjat la fama d’aquesta ciutat durant el Renaixement. Tolouse deu en part el seu brillant patrimoni arquitectural als comerciants que van fer fortuna gràcies al blau pastel.
Situada al cor del sud-oest, entre el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic, la “ciutat rosa” combina alegrement el patrimoni i l’art de viure.
De la Garona al Canal de Midi, de Saint-Sernin a la Cité de l’Espace, en visita guiada, tren turístic i vaixell, una estada a Toulouse serà un gran moment de plaer.
Toulouse deu el seu sobrenom de “ciutat rosa” a l’ús del maó. Aquest últim, qualificat de “foraine” a la regió, ha perpetuat fins a l’actualitat un patrimoni mil·lenari. Vesteix les façanes amb colors càlids, des del rosa més suau fins al taronja extravagant.Finalment, per no perdre’s res de la riquesa cultural de la ciutat, cal visitar algun dels seus museus i descobrir les notables col·leccions d’art clàssic i medieval o fins i tot obres contemporànies.
El Capitoli
És l’edifici emblemàtic de la Ciutat Rosa: davant de la Place du Capitole des del segle XVIII, acull tant l’ajuntament com el teatre Capitole. Darrere la porta central, hi ha el pati Henri-IV. Al pis de dalt hi ha diverses sales de cerimònies, com ara la magnífica Salle des Illustres, una gran sala de miralls les pintures de la qual recorren la història de Toulouse.
La basílica de Saint-Sernin
Aquesta basílica de maó i pedra del segle XI és ni més ni menys que un dels edificis romànics més importants d’Occident! Antiga etapa del camí a Compostel·la, està catalogada com a tal en el patrimoni de la Unesco. L’any 2018 es compleix el 20è aniversari de la inscripció dels Camins de Santiago de Compostel·la a França com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.Sota el seu campanar octogonal, descobrireu una enorme nau voltada i una cripta on resten nombroses relíquies. Entre elles, les de Sant Sernin, bisbe màrtir del segle III a qui la basílica deu el seu nom.
El convent dels jacobins
L’element destacable que sorprendrà els visitants és l’únic arc en forma de palmera. L’església, de doble nau amb decoració pintada i els seus magnífics vitralls, acull també les relíquies de sant Tomàs d’Aquino. Pel que fa al claustre del convent, illa de tranquil·litat a la ciutat, acull regularment concerts i exposicions.Joia de l’art gòtic meridional, aquest conjunt va ser fundat als segles XIII i XIV per l’orde dels dominicans.
Hotel d’Assézat
Durant el Renaixement, la ciutat, enriquida pel comerç del pastís, va veure florir sumptuoses residències, entre elles l’Hôtel d’Assézat.El sumptuós pati principal serveix d’escenari a les dues façanes marcades per antigues columnes i connectades per la torre de l’escala. Nicolas Bachelier, l’arquitecte, va treballar per a moltes famílies de Toulouse. L’edifici llegat a la ciutat de Toulouse l’any 1895 acull les acadèmies i les societats doctes, com ara els Jocs Florals creats el 1323.
El Canal du Midi
Diversos canals travessen la ciutat: el Canal de Midi, el Canal de Brienne i el Canal Lateral à la Garonne. El Canal du Midi, catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, connecta Toulouse amb el mar Mediterrani. Construïda sota el regnat de Lluís XIV per Pierre-Paul Riquet i acabada al segle XIX pel canal lateral al Garona per navegar cap a l’Atlàntic, aquesta via navegable es pot explorar a peu o en bicicleta, o fins i tot descobrir-la en vaixell.A l’estiu, gaudeix de la frescor dels seus camins de plàtans i de les seves aigües verdes i tranquil·les.
Les ribes del GaronaUna de les panoràmiques més belles de la ciutat amb vistes al Pont Neuf, l’Hôtel-Dieu Saint-Jacques, la cúpula de La Grave i el riu, el Garona.Passejades assolellades o ociositat: al cor de la ciutat, podreu gaudir de la vora del riu, sobretot al passeig Henri-Martin i a la plaça de la Daurade.
HISTÒRIA DE TOULOUSE I ELS SEUS MONUMENTS
Els visitants tenen l’oportunitat d’explorar molts llocs i monuments, ja que la ciutat té un ric passat històric.En dos mil anys, Toulouse ha estat envaïda, assetjada, víctima de grans incendis, ocupada, alliberada. Seu alternativament del regne dels visigots, ciutat càtara, cruïlla del comerç del pastís, bressol del correu aeri, capital de l’aeronàutica… tants esdeveniments que han marcat els seus carrers, els seus monuments i la identitat dels seus habitants. Tornem junts a través del temps i d’alguns d’aquests moments destacats.
Avantpassats de Toulouse al segle III aC.
Des del segle III aC, els Volques Tectosages han poblat les fèrtils terres del riu Garona. L’any 106 aC, Toulouse esdevingué una colònia romana i prosperà gràcies a l’intercanvi de mercaderies de la Mediterrània i d’Espanya. Aquesta fascinant època antiga és homenatjada al museu Saint-Raymond. A la Ciutat Rosa, la rue Saint-Rome i la rue des Filatiers segueixen encara el traçat de l’eix cardo maximus que unia el nord i el sud de la ciutat, mentre que al barri de Purpan, les restes d’un amfiteatre i d’uns banys termals mostren que el maó ja està integrat a les construccions.
L’any 250 a l’origen d’una basílica enormeSaturnin, primer bisbe cristià de Toulouse, es nega a participar en un ritu pagà. És detingut i lligat a un toro que l’arrossega per la ciutat. A partir del segle V es va construir una basílica sobre la tomba del màrtir, que es va convertir en un lloc de culte. Al segle XI es va iniciar la construcció de l’actual basílica de Saint-Sernin, obra mestra de l’art romànic i actualment una de les esglésies més grans que encara es conserven a Europa. La basílica acull les relíquies de Sant Saturní i és una escala del camí de pelegrinatge a Santiago de Compostel·la.
1189, lloc al poder dels capitoulsAls segles XI i XII, la poderosa església catòlica va dominar la ciutat al costat dels comtes de Toulouse, que al sud es van anar alliberant del llunyà poder reial. Però a partir del 1156, notables rics, els capitouls, es van reunir per representar els interessos de la ciutat. El seu poder municipal va ser reconegut l’any 1189 pel comte de Toulouse de Llenguadoc Raymond V, permetent-los així administrar la ciutat fins a la Revolució Francesa. A partir del 1190, els capitouls van decidir construir una casa comuna l’arquitectura de la qual i l’organització dels edificis va anar evolucionant al llarg dels segles. Avui és l’emblemàtic ajuntament, anomenat Capitole.
1209 i la croada contra els càtars
El 1208, el papa Innocenci III va demanar una croada per derrotar la religió càtara que va influir en el Llenguadoc i que l’Església catòlica considerava una heretgia. El papa també envia Dominique de Guzmán a Toulouse. L’any 1215, aquest darrer va crear una comunitat, l’Orde dels Predicadors. Sota el seu lideratge, els dominics van fer un vot de pobresa i van predicar el catolicisme a la població local. Es van establir a la ciutat, sobretot a la casa de Pierre Seilhan. L’orde va agafar cada cop més importància: l’any 1229 va decidir construir el convent dels jacobins. L’edifici va ser ampliat diverses vegades abans de ser acabat el 1341.
El terrible incendi de 1463Una fleca s’encén a la rue Maletache, al cor de la ciutat i al barri comercial. El foc es va estendre molt ràpidament amb el vent i va durar dotze dies, arrasant milers de cases amb entramat. La ciutat reneix gradualment de les seves cendres i per evitar nous incendis, afavoreix el maó en la reconstrucció. El 1672, el districte de Saint-Michel també va patir un incendi. La Verge Negra, protectora dels mals de la ciutat, va sortir de la basílica de Notre-Dame-de-la-Daurade i va marxar pels carrers per intentar posar fi a les flames.
Una ciutat pròspera al segle XVI
Durant el Renaixement, Toulouse es va enriquir gràcies al comerç del pastís, una planta les fulles triturades de la qual produeixen un pigment blau per tenyir tèxtils. Comerciants i capitouls rics van construir mansions com a símbol del seu èxit: l’Hôtel de Boysson-Cheverry (Ostal d’Occitània), l’Hôtel d’Assézat, l’Hôtel Dahus…Els capitouls també volien protegir millor els arxius municipals i van fer construir al segle XVI una torre connectada amb el Capitoli. La torre del Capitoli acull ara l’oficina de turisme. Finalment, va ser l’any 1544 que es va iniciar la construcció del Pont Neuf, encara que els habitants no pogueren creuar-lo abans de la seva finalització el 1632.
1667: el Canal du Midi, una idea genialEl Canal du Midi és una via fluvial que uneix Toulouse amb el mar Mediterrani des de fa més de 300 anys. Pierre Paul Riquet és el dissenyador. Al segle XVII aconseguí convèncer Lluís XIV perquè el deixés cavar un canal al sud de França per facilitar la circulació de mercaderies. Va tenir la idea de captar l’aigua que fluïa de la Montagne Noire a un llac artificial abans de redistribuir-la al canal. El projecte és titànic: Pierre-Paul Riquet dóna feina a desenes de milers de treballadors. L’any 1681 es va inaugurar el canal però sense el seu genial inventor, que havia mort l’any anterior. Les seves despulles descansen en pau a la catedral de Saint-Étienne, mentre els vaixells continuen recorrent el seu canal.
La dècada de 1920 i la línia de correu aeri
Al final de la Primera Guerra Mundial, Latécoère va instal·lar la seva empresa dedicada al transport de correu per aire al lloc de Montaudran. El 1927 es va convertir en la Compagnie Générale Aéropostale i va contractar pilots que van multiplicar les gestes aèries: el 1927, Mermoz i el seu copilot Négrin van enlairar de Toulouse de Llenguadoc i van arribar al Senegal sense parar; el 1928, Mermoz va fer un vol nocturn a Buenos Aires; el 1930, va arribar a Santiago de Xile en companyia de Dabry i Gimié. El 1933, L’Aéropostale es va fusionar amb altres companyies per convertir-se en Air France. A la ja llegendària Pista dels Gegants, l’aventura d’aquests pioners de l’aviació s’explica en un museu totalment dedicat a ells.
Anys 1900 i 2000, la continuació de l’aventura científica
Toulose va desenvolupar una activitat industrial i aeronàutica: l’any 1955, el Caravelle, el primer avió a reacció, va volar per primera vegada a Toulouse. El Concorde, al seu torn, va enlairar el 1969. El 1970, Airbus va instal·lar fàbriques a Blagnac i va muntar el seu primer avió, l’A300, seguint el mateix exemple. L’any 2005 va ser el torn de l’A380 per enlairar-se al cel de Toulouse. El 1968, el CNES, Centre Nacional d’Estudis Espacials, es va traslladar a Toulouse i va impulsar la Ciutat Rosa al cor de les grans missions espacials.Amb la seva identitat innovadora, Toulouse no oblida els visitants que poden despertar la seva curiositat científica en nous llocs turístics.
